Organització! Si fa falta una cosa en muntar una societat, és una estructura, i aquesta ha d'estar orgaitzada d'una manera o d'una altra. I això dóna continuitat, el fet que les coses estiguin muntades d'una manera determinada, permet que el concepte societat perduri. Pot haver-hi canvis, però se li ha de donar continuitat a la societat. Els homes aprenem contínuament a organitzarnos i a crear coses, però des d'un punt de vista humà individual sabem que existeixen ments que per aprenentatge arrben més enllà o no. Pot ser per voluntat pròpia, però l'ésser humà en la majoria de moments de la seva història ha contemplat l'estructuració de les societats des del grup i l'individu a la vegada. Això és, el moment en que es defineixen estatus, jerarquies i diferències. Però podem com a humans aconseguir superar la idea del cap de la tribu, del rei, del president? Sembla que aquests dies n'estem aprenent arreu del país. Però cal saber que cal donar continuitat a les coses, i encara que en una assemblea s'esculli un delegat, aquest és el que fa la canalització i el treball i reflexió profunda per a assumir rols d'individu especial dins la societat. No dic que sigui inviable, ni critico la rotació de càrrecs. Però podem veure al món animal que sempre ha fet falta un líder, i així s'han desenvolupat les societats des dels seus origens, no només amb patrons de aprenentatge sinó també per condició genètica.
Aquest últim model el comentaré sense extendrem-hi. És el cas dels insectes socials, com abelles, tèrmits i formigues. Els estatus estan genèticament determinats. Si una formiga neix obrera, no tindrà els gens per a ser altra cosa (de fet és asexual). Una formiga reina pondrà ous. Potser gaudeix de més privilegi perquè les altres la protegeixin, però la limitació genètica és la de fer ous. Per indicadors hormonals, o ambientals, arriba un moment de no fer obreres ni guerrers sinó mascles i femelles que es reprodueixin. En aquest moment s'itentarà colonitzar un nou territori, però això és fruit de l'atzar.
Però en vertebrats ja si que veiem les societats d'animals on s'aprèn a formar part del grup. Kropotkin analitza al seu llibre L'ajuda mútua com els animals deixen de banda l'egoisme per a formar part d'una entitat més gran, i mostrar comportaments altruistes per a la seva societat. Ens explica el factor evolutiu que això té, que el mateix Darwin va reconèixer que era un punt feble en la seva teoria quan parlava dels "més aptes". Però el que no es contempla aquí és la forma com les societats s'estructuren, i veurem diferents estatus, rols dins la societat. Si comencem pels mamífers més pròxims, observem que les societats de simis segueixen patrons jeràrquics i que calen líders que portin el grup. En Gorilla gorilla, per exemple, el mascle dominant pateix canvis hormonals que li tornen l'esquena platejada. Evidentment pot ésser destronat, i les societats i comportaments dels grans simis poden ser molt complexes. Existeix el líder, i també el canvi. Les societats d'artiodàctils molt cops tenen el patró de les banyes com a dominància dins el grup. La cabra/cèrvol/orix/mufló/cabirol/ren/bisó/isard amb les banyes més grosses sovint és el que domina a la manada. Sinó es fan les tipiques lluites entre mascles per a reclamar les femelles. En aquestes lluites es causen ferides, però lleus. D'entre els mamífers podem posar altres exemples, però a l'hora d'analitzar una espècie ens hem de fixar al punt de la cadena alimentària on es troba. És normal que hervíbors s'agrupin per donar força al grup davantd e depredadors. I en depredadors pot passar de tot; els óssos son caçadors solitaris, i els felins mantenen societats jeràrquiques.
Els ocells tenen casos molt semblants. Els depredadors com àguiles són més individualistes, però en les societats veurem patrons que definiran els estatus. Una població d'ànecs tindrà senyals per a cridar l'atenció d'un depredador, una conducta social altruista que no segueix la regla del "em salvo jo i així agafen a un altre". Però a l'hora de fer la migració els ànecs més forts i vells són els que van davant, dirigint el grup i decidint on anar per tal de que tota la població estigui bé. Durant les primeres migracions dels petits, aprendran dels pares i sabran què fer.
Hi ha un cas per això en el qual no he trobat aquests patrons, i on sí que tots els individus de la societat són Iguals. Són els bancs de peixos. Aquests funcionen sense estructura jerarquitzada, però si perfectament coordinada. Cada peix deia una distància igual entre els que té al voltant. Això li permet maniobrabilitat a l'hora de moure's. Es forma una gran massa de peixos. Quan un depredador ataca, un individu (el que ho notarà abans) se n'adona. Aquest aleshores decideix moure's cap a una banda, i els altres el segueixen sense saber perquè. Si més tard s'adonen de que el que passa és que hi ha un depredador, aleshores és quan aquests també es mouran potser més ràpidament que el primer, conscients del que passa. Ocorre el mateix quan un troba menjar. Tots són iguals, i morfològicamennt, és selecciona negativament aquell que és diferent. Si un és diferent en algun aspecte, sigui tamany, color... serà un blanc fàcil per a un depredador, i serà el que no prosperarà. Per això els individus que s'agrupen tenen tamany igual. Bé, doncs aquesta societat que acabo de comentar resulta que és i ha sigut estudiada per màtemàtics per tal de incidir en el control de masses a les nostres societats. Ens deixem portar com els peixos!
Hi ha molts aspectes en aquest tema en la vida animal. I una reflexió cap als humans per tal de veure fins on podem donar continuitat una idea que no té líders, o una idea amb representants que canalitzen el que tota la societat decideixi.
