Lliures, paràsits...o més?

Les relacions interespecífiques es poden donar de diferents maneres. Simbiosi, mutualisme, comensalisme, parasitisme... o simplement definir els organismes com a lliures. Quan es fa una dicotomia entre lliure/paràsit, o altres tipus de relacions, s'ha de pensar. Lliure és aquell organisme que no depèn d'altres per viure? Impossible, la vida depèn de la vida per viure. Però la diferència es troba en observar una dependència no només química sinó física.

La vida depèn de la vida per viure. Una dependència química, necessitar menjar matèria orgànica, es dóna en tots els casos de quimioheterotrofia i altres, i això constitueix els cicles biològics. Però quan marquem la diferència i parlem de simbiosi o parasitisme establim una dependència física. Dependència que pot ser molt simple en casos de desparasitisme dels ocells en mamífers superiors, o les abelles que s'alimenten mentre dispersen el pol·len de les flors, i processos més complexes en altres. L'organisme paràsit és aquell que viu físicament en un altre organisme, se n'aprofita i el debilita per a obtenir ell els recursos necessaris per a viure. El seu ambient no és res més que el seu hoste, i la reproducció forma larves que no es podran desenvolupar si no troben un nou hoste.

En organismes paràsits veiem les característiques molt reduïdes. Cas de la Tènia solitaria, Taenia Solium. Viu dins nostre i ha perdut la cefalització en gran part. Ha perdut els ulls i ha perdut el sistema digestiu. Com que es desenvolupa com un llarg cuc que viu a l'intestí, sols necessita una estructura per enganxarse (a l'escòlex), i obtenir aliment pel tegument (és a dir, usant tota la superfície del seu cos). La simplificació dels carpàcters caracteritza els organismes paràsits, que el lloc ecològic que ocupen és mínim.

Dos reflexions. Dir "Animals lliures!" és absurd en paràsits. Negar la vivència de l'animal és destrossar el principi en el qual et bases, i permetre l'existència de l'animal és negar la capacitat de l'hoste de eliminar un paràsit que el destrossa per dins.

Un virus és un paràsit cel·lular. L'únic prou estúpid com per destrossar la cèl·lula hoste cada cop que parasita, quedant-se ell sense lloc on viure. L'home és un virus del planeta. Destrossa ecosistemes on pot viure i conviure, quedant-se sense recursos per a viure.