Estan bojos aquests cucs!

Entendre què és realment la supervivència passa per comprendre que no sempre hi ha llibertat. Que no sempre els animals tenen marge per anar fent la seva vida tranquil·lament, sinó que de vegades tota la vida es veu reduïda a la supervivència, a mantenir les condicions en què un es troba i saber perpetuar la informació genètica a generacions pròximes. Vull utilitzar aquest pretext per explicar casos curiosos d'anèlids, que deixen perplex a l'observador.

Els anèlids són un grup ampli,  amb diversitat d'espècies i de maneres de viure, però amb característiques comunes importants per a entendre com funcionen. Resulta vital la metameria, és a dir la dvisió del cos en varis segments, que encara que no se li hagi trobat el verdader significat evolutiu, permet en els anèlids una millor excavació i un augment de tamany del cos.

Arenicola és un poliquet (la classe més diversificada dels anèlids) detritívor no selectiu, és a dir, que menja matèria en descomposició i sense seleccionar-la, empassant-se terra directament. Trobem altres poliquets depredadors o simbionts, però aquest escull menjar terra sense parar. Evidentment sols pot assimilar matèria orgànica, i ha d'anar expulsant la resta constantment pels seus metanefridis (pseudoronyos, en té un parell a cada metàmer). Només un 2 % del que menja és orgànic, o sigui que podem imaginar un cuc que passa més del 95 % de la seva vida menjant i excretant la sorra que no pot digerir.


Chaetopterus també és un poliquet però filtrador. Viu en un tub pergaminós en forma de U i no en surt mai. S'enganxa al tub mitjançant ventoses ventrals. Bombeja aigua 60 cops per minut amb 3 metàmers convertits en ventalls, a mode de pistó. L'agua entra per una banda, és filtrada i surt per l'altra. En el segment nº 12 disposa d'un notopodi, la part superior d'una queta, que actua a mode de ala. Secreta mucus sense parar, un mucus que reté les partícules d'aliment. Quan la secció del tub està plena, la copa d'aliment l'enrrotlla i fa una bola que és transportada a la part anterior del cuc, per a ser engullida per la boca. I a nosaltres ens sembla fàcil mastegar el menjar...

Bonelia és de la classe Equïúrids, que no presenta segments realment però que esta molt lligat amb els anèlids. És marí i bentònic, amb un cos enterrat en una mena de cova, un cau situat entre pedres, normalment. Té per això una probòscide, una extensió que pot utilitzar per a la captacio d'aliment (tenir en compte que qualsevol extesió movible és una probòscide, igual que la trompa d'un elefant). Aquesta probòscide és retràctil i extensible, i a la punta, més extesa, capta partícules que viatgen al llarg d'un canal per arribar al cos. El dimorfisme sexual és molt marcat, i de fet els mascles, amb tamanys més de 100 cops més petits que les femelles, viuen a l'interior d'aquestes. Quan una Bonelia neix no hi ha diferenciació de sexe, però si la larva entra en contacte amb una femella es convertirà en mascle. Viurà dins seu, s'alimentarà d'allò que s'alimenti, i es passarà tota la vida copulant. Pot haver-hi més de 20 mascles en una femella!