I em decideixo a caminar sol uns quants dies pel Pirineu. Travessar i recórrer aquestes muntanyes que tenim aquí al costat. I dia rere dia em dic "els Pirineus no te'ls acabes!" Collons per això, la motxilla pesa un ou! Això de portar el menjar i la tenda es molt heavy. Però bé, arribo a Ribes de Freser i l'únic que em dic és: Cap a l'Oest! I sense trobar algun caminet que vagi fent per la muntanya i sense saber si faré autoestop només començar, em veig al costat de la carretera, travessant uns fils i a la riba del Riugart.
I això que porto una hora de viatge i estic caminant amb les xancles riu amunt, una motxilla de 20 i pico de quilos a l'esquena, les botes penjant dels cordills. Camino entre fréixes, pollancres i plataners que envolten un riuet amb alguna papallona. Quan decideixo sortir i fer autoestop, arribo a Planoles, d'on agafo el GR-11, el Sender dels Pirineus. Aquí ja no hi ha compte enrerre. Es tracta d'entrar a la muntanya, aventurar-me i pensar que conec el bosc i allò que hi ha.
Passat Dòrria vaig caminant i ja em trobo al bosc de Pi Roig. Tot és silenci, i he de trencar amb la por al misteri, per tirar endavant. Aleshores veig un gaig (Garrulus glandarius), i no sé per què m'ha donat ànims, com una presència positiva en aquell indret. El gaig és un ocell molt guapo, solitari, que va volant entre els arbres controlant-ho tot. Pot imitar molts sons diferents, més de 50 ocells. Es veu que al Pirineu hi havia pastors que al sentir belar una de les seves ovelles, seguien el so per buscar-les, pensant que l'ovella s'havia perdut per la muntanya.Caminaven i caminaven i s'acabaven perdent perquè resulta que era el Gaig imitant el so de l'ovella.Després també he tocat la zona de pi negre. Es va fent la tarda i decideixo acampar, amb la meva minitenda superlleugera. I aleshores passa que just està muntada m'apareix al davant una família de cavalls. D'aquests que deixen pasturar lliures tot l'estiu. Me'ls miro i miro, durant 20 minuts. Fins que no m'inspiren confiança, no torno a entrar a la tenda. Fa fred però vaig fent. Estic dins la tenda i m'adono que he acampat amb vaques a 10 metres que van pasturant.
