Dragó de Komodo

A l'Indonèsia central, en regions molt concretes de petites illes pròximes entre elles, habita un autèntic monstre. Es tracta d'un autèntic saure, un varà de 3 metres de llarg, que depreda i viu a les seves illes com el seu rei. El Varanus komodoensis té aquest tamany degut al gegantisme insular, doncs no hi ha altres carnívors que puguin ocupar el seu nínxol ecològic.

El Dragó de Komodo és un predador major, i formen part de la seva dieta invertebrats, ocells, cabres, micos, búfals, senglars, cèrvols, cavalls... sembla que res el pugui aturar. De fet, existeixen 2 espècies que eren sovint depredades per aquest rèptil, ja extingides. Una era el Stegodon, una espècie d'elefant petitó. L'altra era un parent nostre: l'Homo floresiensis, que visqué fins fa 15.000 anys aproximadament. L'Homo floresiensis, o home de Flores, media aproximadamet 1,10 m, per això se'l pot anomener també "hobbit". Cal destacar aquesta zona, amb les illes de Flores i Komodo entre d'altres, que sovint és descrita per biòlegs com un món perdut. Hem d'imaginar una especiació al·lopàtrida que afavoriria homes i elefants nans, i llangardaixos gegants. Un paradís!

Aquesta voracitat la deu en part per la força i la potència que té, i en part pel verí de la seva saliva. Té un verí a base de bacteris virulents!. Al mossegar, els bacteris que al Dragó no li afecten, infecten la presa provocant una sèpsia (inflamació de tot el cos), que pot morir a causa de la mossegada o la infecció posterior. Sols s'ha pogut tractar de vegades, amb tonelades d'antibiòtics. 

Però encara hi ha una cosa més inversemblant. Hem de recordar la regió on habita aquesta criatura, totalment insular. Imaginem que un dragó femella arriba a una nova illa i es troba sola, o no troba parella. Aquest rèptil major ha aconseguit desenvolupar un sistema d'asexualitat per a poder perpetuar l'espècie en aquests casos. La femella fabricarà un ou haploide (n). Per això s'ha de tenir en compte que els rèptils i ocells utilitzen un sistema diferent que els mamífers, que tenen el XY. Aquí els mascles són ZZ i les femelles ZW. Per tant, es pon un ou que sols conté la informació Z, i la pròpia femella és capaç d'autofecundar-lo, duplicar el seu material genètic i crear un mascle ZZ. Aquest ou es podrà desenvolupar i en sortirà un nou dragó. Quan hagi passat aqquesta partenogènesi, la femella ja no ho tornarà a fer més. És a dir, que la femella si es troba sola és capaç de fabricar-se els seus propis mascles, amb que s'aparellarà per perpetuar l'espècie!