Un autèntic submarí

La actual diversitat de cefalòpodes és una minúcia comparada amb l'antiga fauna paleozoica, ja que en nombre de fòssils s'han identificat unes 17000 espècies mentre que d'actuals sols n'hi ha unes 900. Queda  algun vestgi d'aquell passat, en els nostres dies? La resposta la trobem en un animal que disposa d'una cuirassa i neda per les profuditats com un submarí. 

Tothom s'ha fet la pregunta de que on es troba la closca dels pops, si són moluscs. L'han perdut, i esdevenen de les espècies de cefalòpodes més modernes que tenim. Sèpies i calamars encara tenen closques internes, però el Nautilus mostra clarament una espiralitzacó i enfocament de tota la massa visceral a la part anterior. Però no és com els cargols, ja que la closca li fa septes que separen càmeres, unides per un sifúncul. L'animal viu es troba a la última cara, la més externa.

Al fer-li un cop d'ull, per això, surt la pregunta "I això no s'enfonsa?". Seria el més lògic, ja que el sistema de moviment que té no és gaire eficaç, i els tentacles no són molt llargs. Atrapa preses amb ells i es desplaça lentament. No s'enfonsa perquè té les diferets càmeres de les septes plenes de aire i gas, que li permet mantenir neutre la flotació. Al formar una nova càmara, s'omple d'un líquid semblant a la sang en concentracions iòniques. La secrecó d'aquest líquid a l'epiteli del sifúncul (el tub que enllaça totes les cameres), fa una pressó osmòtica molt alta, fent que l'aigua surti de la closca. Aleshores es pot difondre el gas a la càmara, amb grans quantitats de nitrogen, fent una pressió de menys de 1 atmòsfera, perquè està en equilibri amb els gasos dissolts a l'aigua que rodeja el Nautilus. Això és el que passa a la superfície del mar, però aquest animal arriba als 400 m de profunditat. Aleshores és quan fara que el sifúncul tregui aigua amb una pressió equivalent a la del lloc que ens trobem, que pot ser de més de 40 atmòsferes! Regulant les concentracions internes aconsegueix així poder desplaçar-se verticalment.