El Cicle

Si hi ha algun axioma bàsic, algun dogma irrefutable a la vida, que permeti comprendre l'evolució i l'organització d'aquesta, que sigui usat en tots els aspectes de la vida, tant cada criatura com intraespecíficament o interespecíficament, és el del cicle. El cicle és la perfecció que s'assoleix en optimitzar els balanços energètics disponibles d'una manera o altra, i que manté estable i continua la idea de que la vida sigui com és: salvatge, intel·ligent, dura, sàvia...

El cicle funciona a nivell cel·lular, de mitosi a mitosi. A nivell d'espècie, de naixement a naixement. Però m'interessa més a nivell d'ecosistema, amb tota l'estructuració de la matèria orgànica. Un escosistema madur imperturbable s'ha desenvolupat de manera que tota la matèria entra en el cicle. Els productors primaris fabriquen matèria a partir de molècules inorgàniques. Aquesta matèria és devorada pels consumidors, i les restes no metabolitzades o els cossos morts d'aquests passaran al sòl on els detritívors completen el cicle deixant residus aprofitables pels productors primaris.

Això és el que passa a nivell d'alimentació, però és molt més complex el comprendre com totes les molècules que interactuen amb la vida formen part de cicles. Els cicles biogeoquímics comprènen tot aixo. La matèria orgànica, l'evolució de les roques, i els elements químics, com per exemple el nitrogen que és fixat per bactèries i alliberat per a ser usat en altres processos.

Cada ésser viu, cada organisme, ocupa un lloc, un nínxol, en aquest cicle. Un lloc específic i concret que el fa viure en les condicions en què es troba, i el fa mantenir relacions amb certes parts de tot l'ecosistema. La vida és atzar i per això hi ha canvi, no hem d'imaginar un cicle sempre igual. Però en la búsqueda de l'estabilitat, animals i plantes ocupen posicions concretes, sense veure més enllà de les espècies que s'han de menjar, espècies amb qui competeixen, o espècies que els devoraran. Podem imaginar una espècie que es posi al mig d'aquest cicle i vulgui ser-ne el centre d'atenció? Una espècie que es relacioni amb totes les parts del cicle encara que no en tingui necessitat? Aquests som nosaltres, i així aconseguim, atacant a un sol punt del cicle, que tot sencer es vegi afectat.