Gall fer, on eeeeets??? Això és la Vall Coma, al costat de Farrera, al Pallars Sobirà. És on vam trobar Anemone vernalis, comentada en una publiació anterior. Però no veniem a buscar floretes, sinó a trobar-nos amb el Gall fer, Tetrao urogallos. En aquest prat idíl·lic falta una mica de vida a causa de l'època, doncs encara hi ha neverons escampats per a tot arreu. Però l'aire, les ganes, l'alçada, i la natura hi són presents, sempre.
Els animals es devien haver amagat per la presència d'Homo sapiens, però eren clars indicis de senglars, cabirols, isards, voltors (una ploma de voltor comú en concret!), i potser algun ós bru, habitants d'aquest prat. I també el Gall fer, au galliforme bastant grossa, amb un dimorfisme sexual molt marcat. El mascle és negre amb tonalitats verdes, i una cua que obre fent un ventall, per atreure les femelles com un paó. El curiós és que el mascle aleshores comença a emetra uns sons guturals i, pres de l'energia que empra en trobar parella, s'oblida del món, de manera que un s'hi pot acostar amb tranquilitat. Sinó, pot atacar si se'l molesta. Però no el vam trobar pas, i queda pendent un segon assalt, i aleshores penjaré una foto seva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario