BRU

El rei solitari del bosc. L'omnívor que dia a dia imposa la seva presència al lloc privilegiat que gaudeix en el seu ecosistema, sent lliure dins la natura. Fent-ho, per això, amb tota la tranquilitat del món. Ursus arctor

Acaben de néixer dos cadells, un mascle i un femella. Estem a febrer, i la mare s'ha passat embaraçada des del maig passat. Els cadells no coneixen el pare, però passaran la seva infància amb la mare. Comença la primavera i com a nens que són, tot és joc, tot és eufòria. Córrer, saltar, explorar... ara puja aquest arbre, ara atravessa aquest riu... Conviuen amb la mare, que els ensenya què menjar i a on anar, sent la seguretat d'uns nens curiosos que viuen despreocupadament. Mica en mica tots creixem, i créixer va lligat amb l'aprenentatge. Després de l'estiu ja no necessiten que la mare els pesqui un peix i els hi dongui, ja van movent-se enmig del bosc sabent què fan.

Podríem preguntar-nos on acabarà aquest enjogassament de les cries. Doncs bé, per tal de poder hivernar, els nostres cadells i també la mare han de passar-se la tardor menjant. Mengen sense parar, a tota hora del dia, i per això usen el seu aprenentatge, per a poder augmentar el seu tamany considerablement. Així restarà descansant un periode de letàrgia desde la segona setmana de novembre fins al febrer-març aproximadament, resguardant-se del fred, simplement deixant que el seu cos metabolitzi les substàncies necessàries per tal que els processos homeostàtics es mantinguin regulats.

Torna a ser primavera i la nostra família surt altre cop a l'aventura. Continuaran junts fins que les cries s'independitzin, a finals del nou estiu, amb motiu de la necessitat altre cop de proveïr-se del menjar necessari per a l'altre hivern. Així seran els primers dos anys dels óssos. No obstant, en condicions climàtiques més favorables, pot arribar a passar que la hivernació no ocorri, encara que és un procés regulat per un rellotge biològic anual que fa que els óssos tinguin la necessitat de dormir entrat el novembre.

Ja tenim les cries independitzades i acaben de complir dos anys, tornant a ser primavera. Ara trobarem una diferència. Tots dos buscaran parella, però el mascle podrà fer-ho cada any i la femella si ho fa haurà d'estarse'n dos més sense fer-ho, ja que s'haurà convertit en mare. Trobar parella pels els óssos bruns no és una cosa freda. Existeix el flirteig, i podem trobar que s'estiguin un mes sencer juntets jugant amb la seva parella abans de copular.

El 85% del que mengen és vegetal i la resta diferents tipus de carn. Hem de pensar que es poden passar el dia menjant, i que les quantitats de menjar ens podrien semblar exhuberants a nosaltres. Dit això cal afegir que la mel, popularment desgustada amb delit pels óssos, esdevé un plat excepcional, que mengen poc freqüentment. No obstant l'ós per tal de menjar-se un rusc d'abelles és capaç de tot, i li és igual que li piquin 100 com 200 abelles.

Encara que pugui semblar que la vida de l'ós es torna rutinària, es passeja pels boscos mostrant la seva figura imponent de mamífer major, sense preocupar-se per altres espècies que puguin competir amb ell. Sols defugiria una bandada de llops. A més, quan té temps, es torna a banyar al riu, xipotejant igual que el nen que era, passant-s'ho bé de la manera més innocent.

Acabant aquí només queda dir que als pirineus els óssos van desaparèixer ara fa 30 anys, però que a partir de 1990 es va seguir un pla de reintegració de l'ós, que exitosament ha aconseguit que més de 25 exemplars proliferin als nostres dies. Un cas clar de la introducció d'una espècie que manté els ecosistemes bosquins, necessitant  la conservació de grans territoris per tal de conservar-lo a ell.