El cervell del pop

Gràcil, flexible, intrigant, curiós, estrany, increïble... Tot això em pasa pel cap quan penso en un pop. Una criatura que no deixa de deixar estupefacte, que sempre ofereix quelcom d'inesperat. És un cefalòpode (cap i potes) i esdevé l'únic mol·lusc que no té closca. En un procés evolutiu hauria quedat suprimida, però encara es manté en altres cefalòpodes com les sèpies i els calamars, internament. Però el que és realment interessant d'aquesta classe és que potser és dels organismes invertebrats més intel·ligents,  i segurament encara més que cordats com peixos i anfibis. Presenten certa encefalització i cranis cartilaginosos.

Els cefalòpodes tenen els ulls molt desenvolupats. Han aconseguit formar estructures semblants a les dels mamífers, amb la única diferència de que els pops tenen la retina enfocada cap a l'exterior, mentre que els mamífers la tenen a l'interior del globus ocular, amb més superfície. Això no els cal, ja que es troben sota l'aigua i les fluctuacions de llum són més baixes. Cal recordar que els altres invertebrats amb ulls desenvolupats són els artròpodes, amb un ull complex i dividit com les mosques. Aquesta vista ben desenvolupada és el motiu que el petit cervell del pop el primer que faci sigui una exploració visual de l'entorn.

Per una altra banda tenen els cromatòfors. Són les cèl·lules pigmentàries que premeten canviar de color al pop, en qüestió de menys d'un segon. Això és usat tant per a camuflar-se com per a espantar, com involuntàriament quan hi ha estat d'alerta. Els cromatòfors es troben inervats pel sistema nerviós simpàtic, que quan ha d'estimular en bloc al pop li confereix el canvi de color ajudant a l'estat excitat que té. 

Els pops son esmunyedissos. Tant, que poden fer passar el seu cos per tubs ben petits. Evidenment cada pop segons el tamany que tingui podrà passar per diferents llocs. Però aquesta esdevé una de les deformacions més notables a la natura. Utilitzar el cos tou , la massa visceral dels mol·luscs, per a aconseguir escapar de depredadors, passar per llocs impossibles, adaptar la forma del cos a l'ambient i camuflar-se millor... Tot això, i a més que utilitza la seva intel·ligència per a fer amb aquest cos el que vol. Són múltiples les tècniques de depradació que tenen, aconseguint envoltar la presa, i usant els tentacles per a explorar. Després de l'exploració visual que s'ha comentat, arriba la exploració olfactiva i tàctil. A cada ventosa disposa d'unes 10.000 cèl·lules sensibles al gust, i parlem d'un total de 16 milions de quimioreceptors sobre el cos del pop. La mossegada que fan és tòxica, i una altra cosa que cal comenentar és la bossa de tinta que serveix per a despistar.

Totes aquestes característiques esmentades han fet del pop un ésser capaç de pensar, d'utilitzar estratègies diferents a l'hora de capturar preses. Inclús s'han vist pops que utilitzen eines. Amb una mitja closca de coco, els pops australians s'amaguen i la transporten com a armadura, permetent al cos tou que tenen una protecció. Altres pops a Indonèsia canvien el color dels seus tentacles per simular una serp marina, i amaguen la resta del cos per tal que els depredadors tinguin por i fugin. S'han fet experiments i s'ha comprovat la capacitat d'obrir pots de rosca, com els de melmelada que tenim a casa. Què més ens pot oferir el pop? 

El pop que usa el coco:
http://www.youtube.com/watch?v=RUN6c5yWJhQ