El rellotge de la vida

El nostre cos funciona com un rellotge. Aquesta frase és molt popular, i certa. El nostre cos ens demana que fem les coses quan toca, per naturalesa biològica, per a poder funcionar amb més regularitat, per a poder controlar els processos homeostàtics. A cada moment s'han d'enviar senyals determinades per a secretar hormones que incideixen a diferents llocs. La migdiada, per exemple, no és una cosa popular, sinó biològica, que també s'observa en primats. Nosaltres som lluitadors d'aquest rellotge, éssers que volem controlar el temps i l'espai i no fem cas al que el nostre cos ens diu. El que està clar és qu eel rellotge segueix patrons cíclics, com el dia, el període lunar, o l'any.

Aquest rellotge es pot dessincronitzar. La vida són fets continus sense un patró, i una regulació interna que vol adaptar-se a aquests fets ambientals. Per tant el rellotge té un funcionament, i si es desajusta ha d'haver-hi un rellotger que el posi a l'hora. No només que el posi a l'hora, doncs no és un remei per una malaltia. És el sincronitzador, el patró ambiental que conformarà el fet que l'ésser viu funcioni d'una manera. Se'n diu el zeitgeber.

Com és que un mussol caça de nit i l'àguila de dia? Cadascun ha ajustat el seu rellotge a les hores a les quals està actiu. Cadascun ocupa un lloc a l'ecosistema, i per evitar competència un caça a unes hores i l'altres a unes de diferents. El mussol troba certs aliments a l'hora que surt a caçar, i l'àguila d'altres. Els dos estan perfectament adaptats per a viure de la manera que ho fan. Per això la disponibilitat d'aliment és un zeitgeber., que sincronitza el "com" i el "quan" viurà. Una cosa semblant passa amb les flors. Per tal de ser polinitzades per a les abelles s'exposen a hores diferents o temporades diferents, i així tenen el seu moment de polinització i eviten competència amb altres flors. A la foto es veu el rellotge floral de Linné, on cada flor s'obre a una hora diferent del dia.

Però el zeitgeber més fort és la llum. La fluctuació de llum solar és diària, i incideix en gran quantitat d'espècies, així com els humans. La llum del sol és captada a la retina i enviada a través del nervi òptic cap a la regió de l'hipotàlem. Aquest envia informació a la hipòfisi, que és la glandula encarregada de secretar la melatonina. Aquesta melatonina és molt important, ja que és la hormona que regula altres processos hormonals, i s'encarrega de fer que els diferents òrgans i teixits facin les seves activitats al moment que toca. Quan toca dormir, una hormona regulada per la melatonina és secretada i ve la son. Es va fer un experiment en una residència d'ancians que patien trastorns nocturns, depressió i diferentes malalties, que va consistir en que simplement van canviar algunes parets de la residència per parets de vidre que deixaven passar la llum. Al cap de tres anys casi no hi havia trastorns nocturns, es sentien més feliços, i havien millorat els tractaments per a les diferents coses de cadascú. 

Hi ha més tipus de zeitgebers, i molts més exemples per a posar. Els rellotges biològics són una dimensió, un punt de vista que sovint no es té sobre la vida; com funciona, com s'organitza, i com podem nosaltres conviure amb el nostre ambient. El ritme de vida de cadascú depèn en part de l'ambient, i conèixer el seu propi rellotge biològic pot significar que aquesta lluita constant que els humans fem resulti més satsfactòria.