Pensar en animals extranys o plantes exòtiques ens fa portar la ment a selves tropicals o sabanes, a llocs amb criatures exagerades i estratègies inversemblants per a desenvolupar-se. No hi ha diversitat aquí a la mediterrània? No podria haver-n'hi? El cert és que la diversitat depèn de molts factors, i que la posició de les selves tropicals és òptima per a un desenvolupament superdivers de la vida. Però aquí a la mediterrània també hi ha un hot spot de biodiversitat, un que s'ha de deixar fluir, i que s'ha d'observar bé.
Boscos, mar, unes quantes illes... i l'home que troba en aquest indret no exposat a la climatologia catastròfica un perfecte desenvolupament com a sedenterisme i explotació de recursos. Actualment és coneguda la dada que desenes d'espècies s'extingeixen diàriament. Però prefereixo parlar d'allò que viu, que no ens fixem, que conforma aquest clima mediterrani. A nivell microscòpic, a nivell d'artròpode, a nivell de riquesa de plantes i fongs existeixen gran quantitat de tresors que hem de saber valorar millor, que fora bonic apreciar amb els ulls ben oberts.
Començant per la gradació de varis subclimes dins el mediterrani, podem trobar diversos ecosistemes, on conviuen moltes espècies. Parant un cop d'ull podem trobar gran quantitat de bolets, microfauna, flors a la primavera , ocells i altres. Fixem-nos-hi, i aprenem a valorar allò que és petit i salvatge. Convido a tothom a buscar bolets a la tardor, orquídees a la primavera, i tots els animalons que conviuen en aquest territori tan explotat. La flora és molt rica, un sols s'hi ha de fixar. Per exemple, ara mateix sortint amb el fred que fa, s'estan desenvolupant les cassoletes del gènere Peziza, un tresor vermell enmig de rius inundats de verd. 
D'óssos en queden ben pocs, com altres espècies. Però si als boscos encara hi ha teixons, llúdries, isards, trencalossos, aufranys, hem de pensar que podem recuperar la fauna que es veu reduïda dia rere dia, no només amb plans de recuperació que fan científics sinó com a persones, deixant la natura Salvatge. Al mar la biodiversitat també és notable, i existeix un paradís com el que ens plantegen als documentals, amb gran varietat de feòfits, cloròfits i rodòfits; nudibranquis, pops i equiúrids vivint entre ells... Vull pensar que d'aquí 15 anys encara viurà la foca mediterrània, i que el potenical que té l'ecosistema mediterrani es podrà notar.
- Què vols dir amb que s'ha de deixar fluir la biodiversitat?
ResponderEliminar- Encara que et conec i per tant crec que no et falta consciència, dius que prefereixes parlar de les espècies vives que de totes les que s'extingeixen, però si aquesta preferència es portés a la pràctica a gran escala, cada cop hi hauria menys vida de la qual parlar.
- Crec, i tinc moltes raons per fer-ho, que com no canviem el món serà utòpic pensar en poder recuperar la fauna que es veu reduïda dia a dia.
Una abraçada i un article: "L'economia de mercat i la crisi biològica" http://democraciainclusiva.org/txt/bio.pdf
Deixar fluir la biodiversitat té el sentit de deixar la salvatgia de la natura, que mou a cada individu de cada espècie a créixer salvatgement i adaptantse a allò que la natura mateixa fa, en contes de sotmetres a un control de la reproducció que esdevé una domesticació de l'espècie (tant parlo d'animals com de plantes).
ResponderEliminarEl que he dit de parlar d'espècies vives era perque no volia dramatitzar amb aquesta entrada del bloc, i el missatge que volia donar és el de que la gent no veu que la natura del voltant de casa seva pot ser salvatge i apassionant, com jo he trobat en boscos que hi ha a 20 km de barcelona. És a dir, no estic criticant a ningu, simplement pretenc enfocar el meu text.
i tens raó amb el que dius de recuperar la fauna, però trobo que no té valor si no s'apren a valorar tot allo que conforma la natura: el cicle. http://croniquesdunaplanaria.blogspot.com/2011/01/el-cicle.html
Suposo que dient fauna volies generalitzar i en realitat volies dir fauna i flora, però jo valoro l'ecosistema en tant que per a pensar en recuperar l'estat natural de la lludriga, per exemple, també penso en deixar que els bacteris quimiolitotrofs que tanquen el cicle facin la seva feina.