Amor i guerra. Comentava jo que com a humans el que podem fer és aprofitar allò que ens caracteritza, portar-ho a una expressió màxima i usar-ho per viure. I com deia, potser sóm l'espècie que ha subtituït més la determinació genètica per l'aprenentatge. És una pena pensar que sols podem aprendre com a individus, i no en grup col·lectivament. Una tendència vista en molts clades és aquesta, l'exponent individual per sobre del col·lectiu en la selecció natural. A moltes espècies no els importa que es perpetuï la descendència, sinó la pròpia d'un individu. Lleons mascles són capaços de matar cries cuidades solsament per lleones, per tal que aquestes puguin entrar altre cop en època d'aparellament i l'esperma del mascle sigui el que es transmeti. Hi ha aranyes femella que sols poden ser fecundades per el millor mascle. Però no fan una selecció que deixa als altres apartats, sino que es menja a aquells mascles que no li semblen prou bons per ella. Això és bo per l'espècie en general? En part, però en part és individualisme i el simple fet de voler deixar la Pròpia descendència. Per això dic que l'aprenentatge humà hauria de poder ser col·lectiu, no individual...
En els grans simis ( el gènere Pan, Gorilla i Pongo (orangutan)) apareix el plaer femení com a elicient per a la facilitat de la reproducció. Aquest plaer esdevé un paràmetre per a la selecció i el comportament social de les diferents comunitats. En bonobos el sexe és una manera d'agraïr, reconciliar-se, conèixe's, i conviure, per poder cooperar. També veiem casos de verdader amor. Us convido al yotutube a veure "True Bonobo Love" perquè pogueu comprovar si això d'estimar és cosa humana o no: http://www.youtube.com/watch?v=tQNpL-HBoNk
Però també hi ha hagut sempre guerres, entre clans, mascles per arribar a ser el dominant... varia segons cada espècie. Em pregunto sobre les guerres que devia haver-hi entre les diferents espècies de la branca que va derivar als Homo. I crec que no m'equivoco si dic que vam ser de les causes que va fer extingir els neandertals, ara fa uns 35.000 anys. Pel que s'ha observat, eren més forts, més alts i tenien més volum cranial que nosaltres. Què va passar? Hi ha vàries hipotesis, i un dels temes importants és el temps de gestació, que els durava un any mentre que a nosaltres 9 mesos. Això permetia un desenvolupament del crani tal que devia haver molta mortalitat als nounats i les mares. Mortalitat que en Homo sapiens no s'ha eradicat fins el desenvolupament de la medicina. No obstant segur que aleshores, els humans no cooperaven i aprenien col·lectivament amb els neandertals, sinó que els feien la guerra. El que va passar perquè es desenvolupés tot fins tal com és ara és cefalització de l'àrea del llenguatge, fins al punt de dominar el llenguatge relacionat al temps ( això ens diferencia realment de tots els animals). Però em pregunto, si encara visqués Homo neandertalensis, si conviuriem amb ells o no. El que sempre ha passat és que a més diferències, més guerres. Seriem capaços de Aprendre amb ells? O ho serem nosaltres sols?
No hay comentarios:
Publicar un comentario