El tercer ximpanzé - 1

Molts cops som analistes amb nosaltres mateixos però ens costa veure el que som. Ens falta una visió biocèntrica, que no sigui l'home i el món, sinó que vegi que l'home és part del món. Pan panmiscus (Bonobo) i Pan troglodytes (ximpanzé) són els nostres parents més pròxims, espècies tan curioses com nosaltres, que viuen en societats a les selves tropicals on troben de tot el que els fa falta. No vull dir que són espècies molt desenvolupades per la capacitat de sentir, sinó dir que les tendències que van sorgint s'acaben d'exponenciar en Pan (Homo) sapiens.

El comportament social és una tendència mostrada en tot l'ordre dels primats. Societats, jerarquies, dominància, cooperació... paraules que molts cops sols associem amb l'ésser "humà". Estudiar els animals ens pot portar a descobrir coses fascinants, i veure que som un reflex d'allò que és i ha sigut la vida. Podem per això aprendre d'aquest reflex i anar més enllà? Som l'únic animal que pot aprendre? Hi ha altres animals que vagin més enllà? Una tendència molt clara en l'evolució cap a vertebrats és la substitució de l'ús directe de la informació genètica per l'aprenentatge. Un exemple clar és el vol d'un ocell comparat amb el de la papallona. Quan la papallona surt de la crisàlide ja pot volar. En canvi l'ocell n'aprèn i perfecciona la tècnica, determinant per tant que no tot depèn dels seus gens. 

Podem portar a un extrem això i dir que l'home canvia la determnació genètica per una vida basada en l'aprenentatge? No, ja que encara que influeixi en gran part no s'ha d'oblidar l'importància dels gens. I la cultura que crea l'home, és fruit d'aquest comportament social, de l'aprenentatge transmès i de la ciència que desenvolupa. Pan troglodytes aprèn que si posa un pal al terra i les formigues pugen per aquest no s'ha d'ajupir per agafar el menjar. Això és la seva ciència. Ciència que es veu amb més complexitat en l'home. El salt cultural que molts consideren qualitatiu no és més que una millor comunicació degut al desenvolupament de l'àrea del llenguatge al cervell, que permet fer més gran aquesta ciència i imaginar i exagerar coses fruit de la convivència amb la natura. L'home desenvolupa aquesta cultura creant idees que el porten a la pintura, els rituals...i així fins a concebre la idea de TOT, que acaba derivant a la idea de Déu. Però que aquesta idea de tot tapi aquesta capacitat de fer ciència, art, i curiosejar, nega l'essència de que l'home és un simi més, que pot fer moltes coses, i cal pensar que la natura i el cosmos són immensos, més que una idea d'un primat que es creu més que tothom.