He trobat una passada aquest text, i l'he cregut adient per a compartir-lo aquí:
"La millor imatge que hem trobat per expressar I reflectir la situació en la qual ens trobem actualment, prové del món biològic. És la metàfora de la metamorfosis de la oruga en papallona. Podem veure el vell sistema socioeconòmic com una oruga que està engolint tres-centes vegades el seu pes en un sol dia, creixent constantment i inflant-se a si mateixa fins que finalment no pot avançar més. Llavors entra en fase de letargia i la seva pell comença a endurir-se i a convertir-se en una crisàlide. El que succeeix a continuació és extraordinari: petits discs imaginals (tal com els anomenen els biòlegs) comencen a aparèixer en el seu cos. El sistema immunitari de la oruga intenta desactivarlos, però continuen apareixent, cada cop més forts i connectats entre si. La unió els fa immunes als atacs de la oruga. A mesura que es vinculen entre ells, van formant una nova estructura cel·lular i així, cada cop més i més d’aquests discs imaginals s’agreguen fins que el sistema immunològic de la oruga ja no pot funcionar més. Els discs que no s’uneixen, moren, juntament amb la mateixa oruga, que per lluitar contra els discs enverina la seva pròpia estructura cel·lular.
En aquest moment, el cos de la oruga es fon en un caldo nutritiu que serveix d’aliment a la papallona. Cada disc imaginal porta imprès en cada cèl·lula la imatge de tota la papallona, que lluita per arribar a ésser. Quan els diversos “tots” de la papallona es comencen a unir com si fossin un sol. Tot, aleshores la transformació es posa en marxa.
Ens agrada aquesta metàfora perquè mostra que els que volem canviar el món estem coexistint amb el vell sistema, que de totes maneres és insostenible i està en camí d’autodestruir-se. En la letargia, unió, transformació que ens hem de concentrar, per tant, és en preguntar-nos: sabrem esdevenir una papallona?
Com vincular-nos de manera que la papallona realment pugui volar?
La metamorfosis del sistema capitalista en un de post-capitalista és un período vacil·lant, trencadís i ple d’incertesa, doncs el vell sistema entra en un fase de letargia.
Cauen i decauen institucions, i amb elles, els plans de vida de moltes persones. Però també és un moment màgic en què tot està per repensar i reformular, un moment on les inquietuds pel canvi s’amplifiquen, apareixen arreu i busquen connectar-se entre elles. Tots els problemes del passat han de trobar la seva solució conjuntament, en la construcció del nou paradigma de futur.
Poques vegades en la història es donen moments tan emocionats com el que vivim avui, un moment en el que tots i totes necessitem fer una gran transformació. Està clar que aquesta societat és insostenible.
Hem de canviar les coses de cap a peus, i estem descobrint com fer-ho. La manera per a que aquest procés de canvi sigui viscut com una renaixença i no com una lànguida degradació, la manera de veure la crisi com una oportunitat i no com una pertorbadora maledicció, és comprendre que la construcció d’una nova societat es necessària i desitjable per a tots i totes, i que quan abans ens posem activament en aquest procés de construcció, millor.
A volar, papallona!"
En aquest moment, el cos de la oruga es fon en un caldo nutritiu que serveix d’aliment a la papallona. Cada disc imaginal porta imprès en cada cèl·lula la imatge de tota la papallona, que lluita per arribar a ésser. Quan els diversos “tots” de la papallona es comencen a unir com si fossin un sol. Tot, aleshores la transformació es posa en marxa.
Ens agrada aquesta metàfora perquè mostra que els que volem canviar el món estem coexistint amb el vell sistema, que de totes maneres és insostenible i està en camí d’autodestruir-se. En la letargia, unió, transformació que ens hem de concentrar, per tant, és en preguntar-nos: sabrem esdevenir una papallona?
Com vincular-nos de manera que la papallona realment pugui volar?
La metamorfosis del sistema capitalista en un de post-capitalista és un período vacil·lant, trencadís i ple d’incertesa, doncs el vell sistema entra en un fase de letargia.
Cauen i decauen institucions, i amb elles, els plans de vida de moltes persones. Però també és un moment màgic en què tot està per repensar i reformular, un moment on les inquietuds pel canvi s’amplifiquen, apareixen arreu i busquen connectar-se entre elles. Tots els problemes del passat han de trobar la seva solució conjuntament, en la construcció del nou paradigma de futur.
Poques vegades en la història es donen moments tan emocionats com el que vivim avui, un moment en el que tots i totes necessitem fer una gran transformació. Està clar que aquesta societat és insostenible.
Hem de canviar les coses de cap a peus, i estem descobrint com fer-ho. La manera per a que aquest procés de canvi sigui viscut com una renaixença i no com una lànguida degradació, la manera de veure la crisi com una oportunitat i no com una pertorbadora maledicció, és comprendre que la construcció d’una nova societat es necessària i desitjable per a tots i totes, i que quan abans ens posem activament en aquest procés de construcció, millor.
A volar, papallona!"
Editorial de la revista détourné (3era entrega).
No hay comentarios:
Publicar un comentario