La seda més útil

És conegut allò de que el fil que teixeixen les aranyes és extremadament dur. Ho és, el problema és que és tan fi que un sol toc parteix les teranyines. Però aquest filament que surt de les fúsules, que es solidifica en sortir a l'exterior ja que dins de l'animal es troba en estat líquid, és usat pels araneids per moltes més coses que no pas la típica estructura plana on poden quedar atrapades les preses. 

Característica comuna de tots els araneids és aquesta de fabricar seda, i la de tenir glàndules amb verí. Totes disposen de quelícers acabats amb agulló que usen per a atacar. Moltes no són capaces de atravessar la pell humana, i sols unes poques ens poden injectar un verí que ens afecti realment.

El primer ús de la seda que veiem és el del desplaçament. Moltes aranyes deixen anar els fils per poder moures d'un lloc a altre, talment com el superheroi que es fa passar per una d'aquestes criatures. Moltes formen part així de l'aeroplàncton, són aranyes molt petites que es troben disposades a utilitzar el vent al seu favor per poder moure's. Posen l'abdomen enfocat cap amunt, disparen el fil, i poden aconseguir aguantar-se així fins a vàries milles, algunes d'elles.

Un altre ús curiós de la seda és el de aranyes aqüàtiques que s'han mig adaptat a la vida de rius.  Aquestes tenen pulmons i necessiten respirar, però poden habitar sota l'aigua. Doncs bé, existeix la capacitat de fabricar un capoll de seda que guarda simplement oxigen, que l'aranya usarà quan necessiti per a respirar. Un quart ús, havent comptat ja la construcció de teranyines per a atrapar preses, és el de protecció de la posta d'ous, que queden arraserats.

Una cosa que s'observa en moltes taràntules és la construcció de caus, sigui excavats o ja trobats. El cas és que tenen un forat a terra on viuen. i aquest forat el tapen. Fabriquen un opercle de seda i al damunt li posen terra perquè quedi ben amagat. Es tracta de que sigui un cau invisible, que serveixi per què mentre l'aranya estigui a l'aguait, si pasen insectes pel costat l'aranya els ataca en dècimes de segon.

Una habilitat curiosa per a caçar. L'aranya es posa en una alçada desde la qual projecta varis fils que produeix cap avall. Al fer-ho comença a remenarlos causant un moviment rotacional que fa girar els fils i augmenta la superfície de contacte d'aquests. Així caça, insectes voladors que poden passar per sota.

Per últim un cas que he trobat, d'una teranyina feta conjuntament amb vàries aranyes. Adoptava així un tamany descomunal, calculat d'uns 180m quadrats, cobrint varis arbres.