El Cicle - 2

El pic del petroli és potser el problema imminent més greu a que s'enfronta el planeta Terra. Un problema creat, com no, per l'ésser humà. I dic que s'hi enfronta el planeta Terra perquè afecta a nivell energètic i econòmic a l'ésser humà, però a nivell global d'escalfament i estabilitat a tot el planeta.

La terra és un sistema termodinàmic que rep i emet un flux d'energia. La font d'energia és el Sol, que en les condicions en què es troba ha permès el desenvolupament de la vida a la Terra. La radiació solar ha anat creant els diferents cicles biològics que avui en dia hi ha al planeta. Tot es desenvolupa dins de les condicions en què es pot viure, transformant l'energia que s'obté i emetent-ne. Els cicles esdevenen així un flux d'energia que rep i deixa escapar químicament o en forma de calor aquestes emisssions. Podem pensar així, com a l'equador la radiació és més forta, i per això els biomes que hi ha tenen un flux molt més bèstia d'energia del que hi ha aquí. La Terra és un sistema amb els màxims d'energia a l'equador, a les selves plujoses i després als tròpics. Si entenem aquest concepte, resulta curiós saber que a Dinamarca hi ha 10 cops més plaques solars que a Espanya, que si aprofités l'energia que rep obtindria una quantitat important.

El planeta s'enfronta al petroli, un perfecte calentador que desprèn tal quantitat de merda en forma de gasos hivernacles i d'energia malbaratada, que es carrega l'estabilitat dels ecosistemes. Pensar que ara el 95% del transport funciona així i que per tant és la base del món globalitzat, ens pot fer pensar en com conviure sense fonts d'energia que no destrueixin objectivament l'estat natural de la biosfera. Podem intentar extreure energia d'aquests cicles termoestables, de la vida, sense incidir en l'estabilitat?

Un exemple: si ara mengem arròs, aquest arròs són glúcids que ens donen energia. Aquests glúcids han sigut cultivats en un camp, on s'han desenvolupat com una planta (un ésser viu), però on els inputs d'energia han sigut totalment artificials. Possiblement ha estat tractat per a ser tal com és, amb fertilitzants, productes químics, i s'ha necessitat un cost energètic que possiblement ve del petroli per a els processos que han intervingut. No hem vist lña paraula cicle en cap lloc. Ara imaginem que aquests glúcids que ens donen energia els extraiem d'una ametlla que creix en un arbre, i aquest arbre, en comptes de donar-li fertilitzants, deixem que visqui tal com viu a la natura, alimentant-se amb un sofre i un potassi que extreu naturalment del cicle en el qual conviu. Podem mantenir el cicle biològic, usar l'energia que ell mateix té, i recollir-ne els fruits? Això és diu permacultura, i la presento com una opció a fer créixer els biomes que l'ésser humà és expert en destruir.