Rituals miriapòdics

Aquests són algunes de les maneres de reproduïr-se curioses del grup dels miriàpodes. Tal grup està format per organismes amb 2 tagmes, cap i tronc, i molts segments amb gran quantitat d'apèndixs articulables destinats a la locomoció.

A la classe dels diplòpodes, amb 2 parells de potes per segment, veiem un gènere d'un individu petit, Polyxenus. El mascle d'aquesta espècie, en època d'aparellament, teixeix al terra una doble via de seda secretant certa substància. Dos línies paral·leles com una via d'un tren. Crea així un camí que pot fer  varis decímetres, i al final d'aquest, hi diposita  els espermatòfors, sacs portadors d'esperma. Un cop ha fet la construcció, el mascle se'n va, amb la missió complida. Aleshores quan una femella passi aprop, pel costat, reconeixerà aquestes vies, sentint-se atreta per la olor. Resseguirà els fils de seda fins a arribar al final, on s'autofecundarà.

El grup dels símfils també són molt curiosos. Practiquen una espècie de sexe oral. El mascle sense femella fa els espermatòfors i els diposita, quedant plantats normalment en molses. Aquest espermatòfor resulta irresistible per a la femella, de manera que se'l menja, i al cap d'un temps pon ous. Però no ens enganyem, no existeix cap connexió entre el digestiu i el reproductor. Mentre una part de l'esperma es devorada, una altra part és guardada en unes bosses orals, com les conegudes dels hàmsters. Aleshores la femella fa òvuls. Aquests, massa grossos per créixer dins del miriàpode, són extrets a fora, i portats amb les diverses potes desde la part posterior de l'animal fina a la boca. S'acosta l'òvul a la boca, i hi escup l'esperma.

En el grup dels litobiomorfs (a la classe dels quilòpodes) hi ha espècies que s'aparellen un sol cop a la vida, almenys les femelles. Aquestes guarden l'esperma dels mascles tota la seva vida en una bossa seminal. Un cop l'any, la femella s'autofecunda per a deixar l'esperma. Per fer-ho treu un òvul molt gros, que aguanta amb les ungles i espines dels seus gonopodis mentre unes glàndules segreguen una substància enganxosa. Al impregnar l'ou d'aquesta substància, decideix agafar partícules de terra i posar-les a la pilota que està creant, fent una segona capa que queda endurida i protegida, una ooteca. Aleshores ho deixa i se n'oblida per tota la vida. Després d'això, pot repetir el procés per a fer més cries.