Ruta pel Pirineu - 4

Sortint de St Joan de l'Erm el bosc que anit feia por es veu tranquil, frondós, el pi roig i la molsa s'ajunten perfectament. Segueixo el camí, amb la idea que potser em trobo amb l'estimat ós que comentava, encara que no és així. Algun Populus i també avets. Pròxima parada és Farrera, on hi viuen uns coneguts (un poble de 40 habitants).  És per això bastant de camí però per sort ara és pla i s'hi camina bastant bé. M'apropo a un riu, i trobo alguna papellona apol·lo (Parnassius apollo). Aquesta és dels emblemes del Pirineu, una papellona amenaçada agafant un context general ja que sols n'hi ha per allà. Però un cop ets allà, te'n trobes bastantes! Curiosament sols en vaig trobar en aquesta etapa del viatge (i una de solitaria a Andorra), però en vaig trobar potser 15 o 20. Impressiona per això,  és bastant grossa!

Després d'aquest tram arribo a l'ermita de Sta Magdalena, al costat d'un riu amb alguna granota que puc veure. Ja he deixat el pi roig enrere i tiro per un camí no molt ben senyalitzat. Aquí per sort tinc un mapa que he agafat al refugi i m'oriento aproximadament amb les muntanyes que tinc al voltant. Ja havia estat per Farrera més d'un cop, i passejat per algun d'aquells camins. Però em perdo una mica i acabo en un prat amb vaques que em miren malament. Una imatge que  no em va animar gens, va ser trobar-me més enllà l'esquelet íntegre d'un cavall, que hauria mort l'any anterior, doncs no hi havia res de carn, sols tots els ossos i pell  una mica. Just m'havia explicat el que viu a Farrera que hi havia un esquelet d'un cavall per allà, que no se sabia de què havia mort, descrit tal com  mel vaig trobar. El  curiós va ser que quan li vaig dir on estava el que havia vist em va comentar que havia d'haver sigut un altre. Poc després vaig veure un cabirol saltironejant per allà. Està bé com els cabirols s'han acostumat a integrar-se amb l'home. Evidentment fugen si un s'acosta, però la proximitat que mantenen del poble en aquella zona no gaires animals la tenen així. 

A mitja tarda em planto a Farrera, i justament hi ha festa major! L'endemà començarà l'última etapa d'aquesta ruta, cap a Aigüestortes!