Va de Palmeres

No crec que la meva crítica a Phoenix canariensis sigui absurda. La palmera canària, que fa tant exòtica la ciutat de Barcelona, i altres llocs de la costa, com Sitges. Què fot aquí? L'hem portat per a fer bonic, evidentment. És una palmera pròpia de les Illes Canàries i gràcies a la facilitat d'adaptació la tenim aquí per a tot arreu. Però no s'expandeix ni es reprodueix podent crear una invasió. És l'arbre ornamental perfecte, si no fos perquè no quadra amb els criteris ecosistèmics que s'haurien d'aplicar per a la flora urbana. Com la majoria d'arbres necessita una gestió, gestió al llarg de tots els anys de la seva vida que costa uns diners. A on sí que s'ha fet invasora (també per la seva introducció) és a Nova Zelanda.

A més a més, ara hi ha una cosa que preocupa. Una plaga , una espècie d'escarabat invasor, que ataca les palmeres, amb preferència per a la canariensis. El morrut roig de la palmera (Rhynchophorus ferrugineus), està causant últimament molts problemes a parcs i jardins de la costa mediterrània. Una femella fecundada accedeix als teixits de l'arbre amb forats que han fet altres insectes o ferides. Allà fa la posta i les larves s'alimenten dels teixits de l'arbre per dins. Allà mateix fa la metamorfosi, holometàbola, i es torna escarabat altre cop. Resulta que tractar una sola palmera d'aquest insecte costa una mitja de 100 €. Si fem números i veiem que de vegades s'han de tractar les 300 palmeres que hi ha en un sol carrer, acaben sortint bastants zeros. Per a lluitar contra ell per això s'usen insecticides sintètics així com altres tractaments químics, mecànics i biològics.

Una altra espècie molt relacionada amb les palmeres és la cotorra argentina, molt comú a Barcelona i voltants, que ha fet de les palmeres el seu recurs. Aquest intel·ligent ocell forma nius comunitaris, enganxats uns amb altres que rodegen tota la palmera. Hi ha una cambra per a ocell, però és la unió de varis caus que manté l'estructura. La cotorra encara no s'ha tornat invasora. Però si que ocupa ja un lloc important en els ecosistemes urbans que afecta al fet que puguin haver-hi uns ocells o altres.

I no ens en recordem que aquí al mediterrani també hi ha una palmera, el margalló (Chamaerops humilis), i aquest no pateix la plaga del morrut. Que potser no creix tant amunt, vale. Però és igual, que es planti margalló enlloc de palmeres de canàries, i comencem ja a naturalitzar els espais urbans amb vegetació pròpia dels ecosistemes mediterranis. Nova consigna: un pi a cada plaça!