martes, 29 de noviembre de 2011

Bolets.Sí / Bolets.No

Parlo com a noi que tota la vida ha anat a buscar bolets. Que coneix els que per tradició la família li ha dit que els agafi, que són bons. I que amb la ciència biològica ha descobert què són realment els bolets, com viuen i quin paper juguen a la natura.

Anar a buscar bolets s'ha convertit en una moda. Fan un programa per la tele, s'impulsa la cultura catalana i de vegades et diuen que per a ser català has d'anar a buscar bolets. I el meu avi sempre ho diu "abans erem 4, i ara son 4000!". Però crec que hi ha polítiques contradictòries, que per una banda et diuen que cuidis el bosc i per l'altra t'incentiven a la caça dels preuats fongs. Evidentment, com moltes coses, tal com es feia abans no suposava cap problema, ja que la pressió per als ecosistemes bosquins era molt poca. Els bolets, la majoria  dels que es mengen basidiomicots, reciclen els elements de la natura convertint-los en assimilables per a les plantes. I no sols això sinó que estableixen relacions simbiòtiques, micorizes, amb moltes d'elles. El rovelló es troba sota el pi perquè mantenen aquesta relació. El rovelló necessita el pi però el pi no necessita el rovelló. Pot usar altres fongs, com el pinetell o la llora.

Cal tenir en compte que en aquesta pràctica l'home esdevé altre cop paleolític, igual que als oceans. Als oceans ha passat que les noves pràctiques massives de pesca estan acabant amb la biodiversitat  i els stocks de moltes espècies. Es calcula que queden un 10-20% de les tonyines que hi havia fa 40 anys. S'acabaran els bolets aleshores, amb aquesta massificació? Jo crec que no, simplement s'ocuparan nínxols d'espècies menys bones, o tòxiques, que la gent no agafa. Si ara la gent cull tots els rovellons, aviat ocuparà el seu nínxol un bolet com la llora, que poca gent se'l menja, no és gaire comestible. Però evidentment això sols és estable mentre s'aguanti la malla. Si no, tot el bosc es pot veure afectat, doncs els arbres no tindran els fosfats que els proporcionen les micorrizes, així com altres coses. Si al final sols queden espècies verinoses, els animals que puguin menjar-ne també es veuran afectats.

Però no vull dir que no hi anem amb aquest comentari. Si es va al bosc, que s'hi vagi amb ganes, ganes de disfrutar qualsevol cosa que es trobi, sigui comestible o no. En un món on l'agricultura i posteriorment l'agricultura química s'han carregat la biodiversitat i extensions immenses de terreny, és bo que existeixi una pràctica paleolítica en la qual s'agafin bolets d'excedents del bosc. Això sí, de manera sostenible, i amb criteri si us plau! Jo crec que una permacultura conjuntada amb els sistemes naturals i salvatges serà la única manera de recuperar el vincle entre l'existència d'allò salvatge i l'obtenció de menjar. Poder collir maduixes i trompetes de la mort seria clau. o Recordeu per això: sempre cistell, que així els bolets collits poden esparcir les espores!

En fi, què dieu: bolets.sí o bolets.no?

1 comentario:

  1. La idea de fons recau en una grandària poblacional humana que no s'ha diversificat, ans el contrari, que segueix els mateixos corrents i per tant actua com a força de pressió bestial sobre qualsevol cosa en que hi participi. Ara va de bolets, podríem preveure una gran destrucció de la biodiversitat fúngica comestible, no obstant desconec l'existència d'estudis sobre els efectes de l'activitat humana 'recollir bolets' i poder certificar el dany ocasionat. Sabent que si hi ha estudis sobre el dany a la biosfera de "netejar els boscos bruts", és a dir, extraient l'aliment dels sapròfits, entre ells els fongs.
    Referint-me a la pregunta bolets.si, bolets.no, em mullo cap al bolets.no fins a noves informacions sobre estudis, sempre pessimista amb l'activiat humana envers la biosfera.

    ResponderEliminar