jueves, 3 de noviembre de 2011

Ruta pel Pirineu - 2

Em vaig despertar abans de que sortís el Sol, per així contemplar la primera imatge a recordar del viatge. Veure'l sortir des de la Collada de Tosses, amb les vaques esmentades al costat meu. Tota la Vall que feia el Riugart a la meva esquerra il·luminada a les 7 i poc del matí.

Deicideixo sortr del GR-11 per això per a buscar la carretera i fer autoestop. Arribaré a Alp per plantar-me a la Cerdanya. I vinga, a creuar tota la plana! Camps i més camps, cavalls i prats amb més papellones que flors. Ha sigut una etapa més de poble que de natura, amb poc interès biològic. El que si que m'ha flipat quan he afagat el Camí dels Bons Homes, amb el Cadí a l'esquerra, ha sigut un estol de potser més de 40 voltors que volaven a mitja tarda donant voltes. També ha passat a prop un Milà Reial (Milvus milvus - foto), i un parell de pupts (Upupa epops). 

Després d'unes quantes aventures, passar per la Seu d'Urgell, banyar-me a les basses de Coll de Nargó, quedo amb el Sergi, i decidim fer una excursió a Andorra. A la vall d'Incles! Entrem pel bosc de pi negre directament amb un refugi com a objectiu. Veiem al costat un xoriguer (Falco tinunculus) fent l'aleta. Aquesta és una facultat que tenen per a mantenir-se a l'aire sense avançar, quedant-se quiets en un punt. Bat les ales amb força i ràpidament cap avall i endavant per a estar així. Si un hi pensa, la putada de volar és que els ocells sempre estan tirant endavant, no poden parar quiets. O ets una libèl·ula o t'inventes sistemes d'aquests per a mantenir-te. Així pot mirar al seu voltant si hi ha preses per a caçar. 

Tirant amunt he vist encara un lliri (Iris latifolia) encara obert, una orquídia (Dactylorhyza maculata - foto) i alguna altra flor! (aquesta foto sí que l'he fet jo ja que portavem una càmara). Al arribar a l'estatge de prat caminem i caminem fins entrar a un circ amb un llac d'aigua cristal·lina al mig i al costat el Refugi de la Cabana Sorda, no resguardat. Allà també hi ha cavalls i passem la nit amb bona companyia i pluja d'estels a una cabana  2250 metres d'alçada. Què més? 

Per cert la pròxima vegada que veieu un estel fugaç i vulgueu demanar un desig feu com jo: demaneu veure'n un altre, que valen la pena!

5 comentarios:

  1. No tio, simplement m'havies de dir "Quan aprendràs que l'home també és natura?"

    El bioracionalisme ja arribarà, com tot, de moment només explico lu gran que és el Pirineu (fixat que inclús hi ha kiwis al pedraforca ;)

    ResponderEliminar
  2. Havia llegit l'entrada amb la idea de que no erats un humà, sinó un observador, tal com actuen els biòlegs

    ResponderEliminar
  3. Osti doncs just recordo que al costat del llac aquest n'hi havia un altre on posava que era dels pocs llocs d'Andorra on hi ha tritons d'aquells!

    ResponderEliminar