Canvi climàtic i fisiologia vegetal

Mai he tocat en concepte "canvi climàtic" en aquest blog, ja que encara que el tingui molt present, prefereixo destinar-lo molt més a veure com l'home interactua amb la natura o coses que la pròpia natura ens ofereix. Però no per això el consider-ho un fet menys alarmant. En comptes de fer ecologia i arribar a la conclusió de que ens estem carregant el planeta, que és innegable, vull comentar aquí què els passa a les plantes, els productors primaris, quan canvia el clima.

Tots coneixem el següent gràfic, l'increment de CO₂ que ha incrementat  a una velocitat sense precedents en la història coneguda. Que és cert que hi ha glaciacions i canvis climàtics al llarg de la història sempre. Però el que està passant ara és alhora Canvi Climàtic i Extinció Massiva d'espècies. Això és el primer cop que passa així i a aquesta velocitat. El fet que el gràfic faci petites oscil·lacions cada any és perquè les plantes durant l'estiu fan molta més producció que durant l'hivern, i per tant al absorbir el diòxid de carboni per a fer la fotosíntesi, es disminueix.

Un s'ha de plantejar: si les plantes converteixen el diòxid de carboni en oxigen, el fet que cada cop n'hi hagi més no és bo? És a dir, així fan la fotosíntesi, completen el cicle de Calvin i produeixen carbohidrats: més biomassa! Més matèria viva! Això és cert, però altre cop no té en compte el concepte de cicle, i tampoc la fisiologia de les plantes en si. Una planta, com tot ésser viu, ha de destinar les seves energies proporcionalment al llarg del temps, un trade-off entre reproduir-se, créixer i sobreviure. Si pressionem la planta per créixer, al moment de treure el fruit no podrà invertir bé ni prous energies. Parlant d'un bosc podem dir "que creixin els arbres!" però parlant d'un cultiu direm: "que surtin els fruits".


A nivell químic es pot estudiar el problema. L'increment causa que es completi més el Cicle de Calvin, però baixa el rendiment de la capacitat de exportar la sacarosa fora del mitocondri. Això fa que s'acumuli midó, el producte de reserva de les plantes, però que no el puguin convertir en aquesta sacarosa que és el que s'usa per a transportar-ho amunt i avall. El fosfat aleshores queda retingut i baixa la seva concentració al citosol.

Un altre punt, el de la conductància estomàtica. A més diòxid de carboni a l'aire, els estomes, que és per on s'intercanviene ls gasos, més es tancaran i menys gas podran intercanviar. Això pot suposar per això que a la llarga hi hagi una major eficiència a l'hora de captar gasos, per la pressió que es fa sobre les plantes, si ets ràpid i amb els estomes semi tancats pots intercanviar com si els tinguessis oberts, tiraràs més endavant!. Però  el canvi actual té una velocitat que fa inpredictible quepassi això o no.

Canvia globalment el clima. Aquí a Catalunya fa més calor, i un conjunt d'alteracions fan que en general els climes es moguin, que al fer més calor al nord les condicions vagin canviant. I aleshores li surten noves berrugues al món. Tot el Quebec, un paratge salvatge amb els humans recluits majoritàriament a baix, de cop es torna en un lloc on fa prou calor com per cultivar. Deforestar els boscos i barallar-se pels territoris, fer nous assentaments humans, posar noves fabriques que accelerin més els processos de canvi climàtic i canvi global. Una nova berruga pel món. Però escolta, que aquest no és el tema. Mentre a Quebec es podria cultivar, hi ha un altre lloc que sortiria més malparat. L'assecament del clima fa que el desert del Sàhara s'expandeixi. Avança, per zones semidesèrtiques on no plou, o on les alteracions humanes són grans. Avança cap al sud, amenaçant l'Àfrica subsahariana.

I el problema realment gros del canvi climàtic: la impredictibilitat. Tots els ecosistemes funcionen en unes condicions similars al llarg dels anys, i quan l'home ha volgut cultivar ha imitat això per a cultivar a cada temporada el que toca. Els canvis es fan impredictibles, i més en un clima mediterrani que no sap ploure. Si no podem predir quan plou no podem cultivar. Al juliol va haver-hi problemes amb collites de pomes i préssecs, per pluges massa fortes  que feien malbé els arbres fruiters. I ara aquest calorós octubre, que ha acabat amb una mitjana de 2,1 graus  més que altres anys (i dèiem que no es poden arribar als 2 graus de canvi climàtic, que aleshores canviarà tot!). Aquest octubre, al no ploure i no fer fred, els espinacs no han crescut, i moltes plantes que depenien de la pluja han mort. Ja veurem com recau això a l'hora de comprar hortalisses.