Crec que recordaré sempre aixecar-me al Refugi de la Cabana Sorda, mirar endavant que hi havia una finestra, i veure el cul d'un cavall gegantí. Sortir mica en mica, passejar pel prat alpí... Trobar-me primer una viola d'aigua, una planta gens vistosa però que és una de les 2-3 plantes carnívores que hi ha a tota Catalunya. Després mirar a dalt a les pedres de dalt del circ i veure els primers isards del viatge. Que en quedi constància: l'isard (Rupricapra rupricapra) originalment vivia més avall, a prats i boscos de pi negre. Però és la pressió humana al llarg dels anys amb la ramaderia que ha fet que aquest animal hagi hagut d'adaptar-se a viure a rocams.
Tornem d'Andorra de l'excursió i un altre cop a la Seu, que a mi em toca fer ruta. Aquest cop partiré de Castellbó, amb direcció al refugi que hi ha a St Joan de l'Erm. Són les 16.00. Veig que el camí diu que hi seré en 4 hores. Això són 3 i poc més per mi. I em poso a caminar, veient per això que hi ha núvols que anuncien pluja. El camí hi ha un moment que creua amb la carretera, i em dic: vés per carretera, així si plou pots fer autoestop! I comença a ploure, un xàfec bastant considerable, jo tranquil perquè el meu tiet és Mosso a la Seu i m'ha dit que si em passa algo el puc trucar i em pot venir a buscar. Però quan comença a ploure de veritat, m'he d'amagar. Entro a un caminet secundari que crec que portarà a algun lloc, però sols veig 3 ó 4 vaques, una caixa d'eines, i una falç de dos pams ben esmolada. Això no mola! Però penso "coi, si passa algo, la falç la tinc jo!" Torno a la carretereta i continuo caminant, amunt que com abans hi arribi millor! Però no passen cotxes i jo anar fent... Fins que arribo a un petit poblet, on m'aixoplugo a un cobert amb un tractor i bales de palla, fins que pari de ploure.
Què cal fer si ens trobem un ós:
"L'ós bru té generalment por dels humans i els evita, fins i tot en les trobades fortuïtes. Els excursionistes que puguin arribar a veure un ós hauran d'evitar apropar-se a l'animal, amb l'objectiu de garantir la seva seguretat."
Què cal fer si ens trobem un ós a curta distància (menys de 50 metres)?
- Permetre que l'ós pugui identificar-nos manifestant la nostra presència i deixar-nos veure i sentir a una distància suficient.
- Moure'ns sese brusquedat.
- No tallar-li el pas ni bloquejar les possibles vies que pugui utilitzar e la seva fugida.
- Allunyar-se a poc a poc de l'indret i de l'itinerari que l'ós pugui agafar.
- En cas que ens trobem amb una óssa i els seus petits, mai no ens hem d'interposar entre la mare i les cries.
Uauu, genial aventura! i molt valenta eh? jeje
ResponderEliminarSeguiré llegint les teves aventures =)
Jajaj merci Helena! Encara en falten 2 pel desenllaç x)
ResponderEliminarJustament aquesta nit he somiat que anava caminant amb mun pare i ens trobàvem un ós, crec que he fet el que ara deies. M'he despertat, per tant l'ós no m'ha menjat, jeje
ResponderEliminar